ÒPERA NORMA

De Vicenzo Bellini
Text Felice Romani, basat en el drama L’infanticide, de L. A. Soumet
Estrenada al Teatro allà Scala de Milà, el 26 de desembre de 1831.
Intèrprets Eugènia Montenegro, Laura Vila, Raúl Iriarte, Iván García, Laura Obradors i Jong Bong Oh.

Director d’orquestra i del cor Daniel Gil de Tejada
Director d’escena Carles Ortiz
Disseny d’escenografia Jordi Galobart
Il·luminador Nani Valls
Vestuari AAOS

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell
Orquestra Simfònica del Vallès

Producció i organització Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell per Òpera a Catalunya
Amb el suport d’Amics de l’Òpera de Lleida

“Norma, la diva del bel canto”

“Norma és l’obra mestra de Vincenzo Bellini, compositor de carrera i vida molt curtes. El llibret de Felice Romani es basa en una tragèdia francesa: Norma, ou l’infanticide, d’Alexandre Soumet. La protagonista és la sacerdotessa druida de la seva tribu, originària de la Gàl·lia. Ella, pel que veiem, dirigeix la vida de la comunitat, com a intermediària i intèrpret de la voluntat dels déus. Així, per exemple, no hi haurà guerra amb els romans fins que ella ho digui. Entre altres coses, se suposa que ha de ser casta, com la deessa a la qual invoca. Però la carn és feble, oi?, i Norma ha sucumbit a les temptacions, ni més ni menys que amb el cap dels seus enemics, el procònsol romà Pollione. I han tingut dos fills en comú, que viuen amagats al bosc.
Un bon plantejament per a un bon drama: com tants homes, Pollione oblida la fidelitat i es fixa en una novícia joveneta, Adalgisa, la qual desconeix l’embolic del romà amb Norma. Quan aquesta ho sap, jura venjança. Primer, com Medea, vol matar els seus fills, però s’ho repensa i els deixa viure. La consumació de la seva venjança va més enllà: tant ella, com a transgressora, com Pollione, com a suprem enemic, aniran finalment a la foguera.
Musicalment parlant, hem de dir que el paper de Norma és considerat com un dels més difícils de tot el repertori per a soprano, tot exigint un gran control de rang, flexibilitat i dinàmica, tot això enmig d’un ampli ventall d’emocions humanes diverses. La gran soprano alemanya Lilli Lehman (1848-1929) va arribar a dir que s’estimava més cantar en una tarda les tres Brünnhildes de Wagner que una sola Norma, tal és el grau d’exigència de l’heroïna belliniana.”

Jordi Torrents, vocal d’Amics de l’Òpera de Sabadell

“...el paper de Norma em provoca un devessall d’emocions, embolcallades en les més delicioses melodies del repertori.” Jordi Torrents (Vocal AAOS)