Sevilla, 1820. Una plaça, la Taberna de Lilas Pastia, un campament de lladres i la plaça de toros són els escenaris on transcorre la dramàtica i apassionant història d’amor, gelos, dominació i llibertat entre Carmen, una bella gitana de temperament indomable, el soldat don José i el torero Escamillo.

Quan Carmen es va estrenar per primera vegada a l'Opéra-Comique de París el 3 de març de 1875, va ser un fracàs. L’última composició de Bizet, va reneixér la tardor del mateix any quan s’estrenà a Viena en alemany, amb gran èxit. El compositor, que havia mort durant l’estiu, no va arribar a conéixer la influència de la seva obra; Carmen no només va transformar el gènere de l'Opéra Comique, sinó que va posar fi al mateix. En pocs anys, va desaparèixer la tradicional distinció entre l’Òpera, seriosa i heroica, i l’Òpera comique, lleugera, burgesa i amb diàlegs parlats. Més encara, Carmen va alimentar un moviment que guanyaria molta notorietat, primer a Itàlia i després en la resta del món: el culte pel realisme conegut com a Verismo.

ÒPERA DE GEORGES BIZET · LLIBRET D'HENRI MEILHAC I LUDOVIC HALÉVY, SEGONS L'OBRA DE PROSPER MÉRIMÉE · DIR. MUSICAL MARTIN MÁZIK · DIR. D'ESCENA ROBERTA MATTELLI · ESCENOGRAFIA I VESTUARI ALFREDO TROISI · SOLISTES I CORS OPERA 2001 · ORQUESTRA SIMFÒNICA DE PLEVEN · BALLET ESPAÑOL DE CARMEN & MATILDE RUBIO · REPARTIMENT CARMEN M. FABIANOVA / L. MATTEI · MICAELA F.BRUNI / H. MORITA · D. JOSÉ M. SPADACCINI / J.C VALLS · ESCAMILLO J.J FRONTAL / P. RUGGIERO · FRASQUITA V. TODOROVA · M. MATTELLI · ZÚÑIGA M.